Andreu Valor

LA ROBOTITZACIÓ DE LA HUMANITAT (llei de dependència)

2012-01-23T00:04:00.000-08:00

Ahir vaig estar amb Pau i la seua família. A la fira de Sant Antoni de Muro, entre balls, folklore, tendes variades i unes exposicions culturals envejables, hi ha una sala on al creuar la porta el cor rep una barreja de tendresa i tristesa difícilment de no percebre.

Com sempre els pregunte com va la cosa, ells entre ulls de cansera i muscles encollits, em comenten que ni la cosa avança, ni ja saben per on pegar, encara que mantenen una força que no se d'on trauen (mentida, quan veig a Pau, ja se perquè!) amb l'esperança de ser escoltats i dignament atesos.

Per si no m'he explicat bé, parle d'una família lluitadora com moltes que reclamen una llei de dependència necessària per a eixes personetes encantadores que tenen la incapacitat de valer-se per ells mateix i un avanç social on siguem capaços (perquè recursos hi han, però dispersos) d'oferir-los la màxima "comoditat" (possibilitat de ser, possibilitat de viure) per a què els seus dies tinguen el sentit que el destí els ha dificultat.

Part de la conversa va dirigida a la incomprensió d'una política, d'un govern incapaç d'invertir en benestar. Últimament ja estem acostumats a aquesta manera d'actuar què no entenem, en circumstàncies com la que parlem, d'atendre a tota la gent necessitada.

Per què decideixen convertir-se en polítics? em pregunte!

Però dol encara més, i això si què és sorprenent, com la societat està desvinculant-se de recolzar, de solidaritzar-se, de clamar els seus drets i ajudar a que altres minories necessitades les tinguen. Per això m'he permés escriure aquestes lletres i compartir-vos-les.

En la comoditat de la nostra espècie radica la pitjor de les dificultats per canviar les coses. Comentaris com que "jo ja tinc prou amb el que tinc", "què cadascú sol.lucione els seus problemes", "vaja o no vaja, tot seguirà igual"... Què està passant? Hem oblidat la nostra responsabilitat humana dintre de la societat. Xips i vàlvules sembla que tenim al nostre interior gelat i insensible. Treball-casa-individuo. Nuclis cada vegada més tancats, relacions escasses, humanitat robotitzada i despreocupada. Què no em diguen que l'ésser humà és racional, perquè ja està demostrat què és capaç d'utilitzar la racionalitat pel seu interés, però la manca de coherència, la absència de sentit comú, la pèrdua d'actuació davant l'abús, actes incomprensibles, ens demostren que de racionals tenim ben poc!

El que vull aconseguir compartint i recordant-vos que tenim el dret i l'obligació de viure en dignitat i d'ajudar-nos mútuament, perquè un detall important és que demà pots ser tu qui necessites ser escoltat i saciar la teua angoixa, és què retrobem la consciència i un dels valors que ha ajudat a la humanitat a combatre les més desastroses barbaritats existents, la unitat!

El dissabte a la tornada d'un concert a Vallés Oriental, a l'estació de trens de Xàtiva em vaig creuar amb una gran multitud de gent que marxava a València a la manifestació per l'escola pública. Aquesta gent són els radicals, els que van a les manifestacions a crear malestar i problemes a la policia, veritat?...Gent com aquesta, gent com la marxa taronja (llei de dependència) i tantes altres que criden per la dignitat de la gent que habitem aquest paratge inhòspit, estan defensant els drets dels seus i dels teus fills, dels seus i dels teus companys, veïns, familiars i és incomprensible com la teua comoditat, la teua passivitat, la teua despreocupació, la teua gèlida sensibilitat, conviuen lliurement al teu interior quan eres capaç de veure el dolor de la gent als seus ulls.

Tornant a la possibilitat d'aconseguir que la humanitat tornem a entendre que tots anem pel mateix camí i que l'evolució de la intel.ligència deuria servir-nos per a ser capaços d'enfrontar amb èxit la solució dels problemes més bàsics, hem de reclamar a aquella gent que organitza els nostres recursos, que no volem luxes, que ens conformem amb lluitar constantment per la nostra felicitat, però què hi ha persones que no tenen eixa dependència de fer-ho i què a elles hem d'aportar-los-la nosaltres. Què si reclamem una ajuda, és perquè les famílies han de treballar per a que com la resta d'humans, a la seua família no li falte de res i que en eixa absència, el discapacitat ha de ser atés. És un cosa tan bàsica la què és reclama, què no se com fem la vista grossa en un detall tanevident.

Així i tot, no tenim altre remei que continuar remant però ens cal suport enèrgic perquè aquestes famílies no tenen la igualtat de "viure" sols amb un poc de tranquil.litat, de benestar...i això a aquestes altures no és just!

Tanca els ulls i imagina't a la persona què més estimes amb aquesta incapacitat. Ho entens, no?

Sols demanen comprensió i un recursos què els pertoquen i que no els arriben. Si la gent que ha de facilitar-nos les coses no ho fa (sense ànim de fer cap tipus de política, estem parlant d'humanitat, sols d'això) haurem de fer-ho nosaltres.

Fem ressò, recolzem les activitats que amb tant d'esforç realitzen per a ser escoltats, fem arribar el nostre malestar a la societat davant d'un aspecte imprescindible i comencem la casa pels pilars fonamentals què està a punt de caure de continuar així.

Vos deixe unes imatges per a aquell què no es capaç d'imaginar l'esforç constant que suposa atendre a una persona que et necessita (les famílies no estan preparades professionalment per a atendre i ajudar a desenvolupar les poques qualitats que disposen i que desenvolupant-les els oferim la possibilitat de ser feliços. S'ho mereixen, no?)

Què la tecnologia no t'afecte tant com per a convertir el teu cor en una caixeta sense sentiments.

Andreu Valor

VIST DES DE DINS (Concert Cesk + Pau + Andreu)

2011-11-21T03:31:00.000-08:00

Cocentaina, 19 de Novembre de 2011.

Pum, pum-pum, pum-pum-pum…S’accelera el cor quan entre les cortines que envolten l’escenari veig un teatre replet de gent.

Després de molta dedicació invertida, quan els companys anaven arribant a casa, com a lloc de reunió per començar a compartir un dia especial, ja les sensacions eren tan agradables, que un no podia deixar de sospitar que el dia tindria un color diferent.

L’ambient era agradable perquè la gent que em rodejava, és especial.

Després d’interessants converses, el rellotge se’ns tirà damunt. Volant cap al Centre Cultural. Allí des de bon matí treballaven per a que tot estigués a punt, uns companys de batalla als que els devem un bon so i un ambient lluminós òptim.

I comencen les proves!!!

Amb el primer acord, ja el pessigolleig augmentava de manera trepidant i això que les butaques estaven buides. Entre bastidors, dos entrevistes, tres fotos, quatre retocs i obrim les portes per a que la gent comence a entrar.

Als voltants del teatre la gent s’acumulava per moments.

Andreu, Tata...prepareu-vos! Les llums s’apaguen, comença a sonar una pista d’àudio que havíem preparat amb la veus de molts companys que donàvem l’opinió del moment que viu la nostra música. S’acaba el track i comencem a tocar mentre va obrint-se el teló. L’obscuritat impedeix veure que tenim més enllà de les tres primeres files, però els aplaudiments i el murmuri denoten la gran presència de gent que posteriorment anàvem a descobrir.

Com si m’hagueren pegat una injecció de nervis, el tremolor corria per tot el cos mentre intentava aguantar el físic i continuar cantant concentrat cada cançó. Els 45 minuts que ens pertocaven passaren volant, però la calor i l’estima rebuts, encara perduren.

La calma ja ens feia assaborir d’altra manera l’aportació de Cesk Freixas i de Pau Alabajos. Seguts entre el públic, podíem contagiar-nos del bon ambient! Com sempre magnífics i propers, arrodoniren la nit!

Per acabar, ja amb ganes de més i és que la confiança tarda en arribar!!!, bromejàvem entre nosaltres i amb el públic amb els fets inesperats de les col·laboracions.

Abans d’acabar, tinguérem el desig de cantar tots junts (públic i nosaltres) un parell d’himnes que reforçaren i recordaren l’essència del camí que tenim que fer junts i quan abans de marcar l’acord pregarem que obriren la llum de la sala, per veure amb més claredat la sort que havíem tingut, l’impacte visual des d’on estàvem, romandrà per molt de temps al nostre cap.

Braços amunt, càntics conjunts, palmes percussives per acompanyar-nos i un final emocionant per intentar agrair als presents part de l’estima rebuda, no sols aquesta nit, sinó amb les mostres d’ànims i suport els mesos que hem estat organitzant aquest acte.

Sols ens resten paraules d’agraïment i aquesta vegada uns quants noms son imprescindibles.

A Cesk Freixas, Pau Alabajos i corresponents músics per creure en una nit especial malgrat la seua dificultat.

A Eduardo “Tata” Bates i a Berta Iñíguez, per somiar com jo cada nit i esperar aquest moment amb l’única forma que val la pena viure, amb il·lusió!

A tota la gent que m’ha ajudat a donar-li forma a l’esdeveniment. Rai Martínez (disseny), Fran i Jordi (tècnics de so i llums), Carlos Cardona (pare i fill) al muntatge i control de les llums, Emilio (control de sala), Yaiza Ferrer i Ainhoa Múrcia (taquilla i entrades), a l'esforç de Isabel i MªCarmen Domínguez (venda impressionant d’entrades), Fotos Cocentaina, Copisteria Papiro, Albaida Musical, Casa de la Joventut d’Aielo, Cafeteria Ca Tarsi, Casal Jaume I de la Vall d’Albaida i Centre Cultural Ovidi Montllor (venda d’entrades) i a totes les persones i entitats informatives en paper o digitals pel ressò fet d’aquest concert. Sense vosaltres no hagués sigut possible!

Als companys que haveu reflexat en forma de fotografies i vídeos el record d’un somni complit. Francesc Estrela, Rai Martínez, Gemma Boada, Estem Vius (Esther, Ricardo, Íngrid...)

I com no, a tots vosaltres, els 532 assistents (mai ho oblidaré!). Combatents esperançadors que mai coneixereu la derrota, perquè no coneixeu altre camí, que el d’un caminant incansable i tossut, que no pararà de caminar de nit, fins que veja sortir el sol. Tot és més fàcil si vosaltres esteu prop. Ha sigut un plaer, cantar-vos amb el cor ple d’il·lusió i veure com els vostres ulls brillaven igual que els nostres.

Sense vosaltres res és possible. Sense vosaltres no podem canviar el món. Sense vosaltres ni hi ha cantant, ni hi ha cançons!

Gràcies a tots i mentre pugueu aguantar, no obriu els ulls, no deixeu de somiar!

Salut i música

ADÉU "FLAUTÍ"

2011-11-18T01:55:00.001-08:00

Capritxosa vida! Demà que estava previst ser un dia molt especial (un concert molt treballat amb bona gent a la nostra Vila), tindrà una part melancòlica al tenir que acomiadar-nos d'un dels màxims exponents de l'art contestà. Francisco Gisbert "Flautí", pintor i caràcter imaginatiu i alegre, que ha portat la seua capacitat i nom del nostre poble lluny de les nostres fronteres, acaba de dir-nos "Adéu, com sempre feia, amb un somriure" però aquesta vegada segur que ple de nostàlgia. Saps què et recordarem constantment! Sigues lliure i tranquil allà on arribe el teu sospir!

NO ES PODEN ALIMENTAR FAMOLENCS AMB ESTADÍSTIQUES!

2011-09-30T01:00:00.000-07:00

Preocupats únicament per com tornar a recuperar eixos índex de benefici augurant i pletòric que és l'única importància dels governs que marquen les pautes de l'evolució d'aquest món, ni la resta de la població se'n recordem dels més de mil milions d'habitants mundials que estan sota el mínims recursos alimentaris vàlids únicament per a subsistir. Més de mil milions!!!

33 països ja sofrien l'escàs sentiment de cooperació abans d'aquesta crisis que no sols ens enfonsa en qüestions personals, sinó socials i incrementa eixa crisis de valors que ja de per si sembla un desastre hui en dia.

La Índia, Burundi, Níger, Serra Lleona, Libèria, Etiòpia, Bolívia...son uns dels grans territoris que sofreixen la fam causada pel nostre consentiment.

Actualment es produeix més del doble dels recursos necessaris per pal·liar la fam d'aquests països, però sense parlar, ja ens responen que "no interessa".

És més fructífer utilitzar el muntant econòmic per a inversions que dupliquen certs projectes. A finals del 2005, EEUU va gastar més de 150.000 milions de dòlars en armament per aconseguir els seus propòsits a Irak. Però amb ell la resta de països de la OTAN (Espanya entre ells!).

Entre la gent que matem de fam i la gent que matem en guerres (sempre innocents), menys problemes pel control mundial.

Amb aquestos recursos monetaris invertits, s'acabarien els problemes que s'oposen als drets humans, com la fam, la sanitat i l'educació!

Una bala, val més que un litre de llet!

I a tot això, a tu, que lliges aquestes lletres i que no has valorat mai que el teu suport polític recolza aquestes iniciatives genocides que són el pitjor dels comportaments que mai han existit, et dic: "el teu vot, és una responsabilitat, no sols d'exercir el teu dret ciutadà, sinó d'exercir les teues obligacions com a tal, com a membre de futur que permets aquestos fets"!!!

Les guerres són un joc creat pels poderosos on sempre acaben morint els innocents. I la fam és la desigualtat més intolerant que son capaços de consentir. No faces ulls cecs a la realitat perquè tu també eres causant d'aquestes barbaritats.

Tens prou amb la foto? Seràs capaç de tornar a tirar a la brossa conscientment l'excedent de la teua sacietat?

LA UB I LA NOSTRA MÚSICA, FOMENTANT LA NOSTRA LLENGUA

2011-09-27T01:02:00.000-07:00

Com caiguda del cel, varem rebre aquesta agradable notícia. Elisenda Vilajoliu, tècnica de l'acollida lingüística ens comunicava que per promocionar l'intercanvi lingüístic a la UNIVERSITAT de BARCELONA, havien generat un vídeo utilitzant la nostra cançó "NASCUT D'AQUESTA LLENGUA (amb Cesk Freixas) per promocionar i fomentar aquestes activitats.

Estem feliços i servir de ferramenta per a compartir la nostra llengua amb estudiants d'arreu del món, ens emociona i per això volíem deixar patent la nostra il.lusió mitjançant aquest post!

Somiar...no és impossible!

Enllaç del vídeo promocional:

http://www.ub.edu/ubtv/ubtv_veurereg.cgi?G_CODI=02010&G_USCODI=126799&G_LLISTA=cerca

Salut i música

GRÀCIES "EN CAMÍ" (sensacions del passat concert a Muro)

2011-09-26T04:48:00.001-07:00

Com sempre, després d'un moment especial viscut, ens agrada deixar les opinions i sentiment optes en quatre paraules d'agraïment, perquè realment aconseguiren fer-nos il.lusionar amb la simple proposta humana de treballar per ajudar als més necessitats.

El dissabte després que els nervis començaren a apoderar-se de nosaltres per fer de nou un concert en banda, amb nous músics (als quals els dec una enorme gratitud per vindre a tocar desinteressadament i sempre amb eixa vitalitat que em contagien positivisme) doncs començarem unes proves de so i uns retocs per polir els dubtes.

L'ansietat era present, no sols pel concert, sinó per intentar que la gent, el públic, l'oient fos capaç d'assumir el nostre rol en aquesta societat i fos còmplice d'aquests projectes, ajudant en la seua presència i aportacions, la realització d'un projecte solidari imprescindible en aquest món.

Comença el concert!!!

Amb l'obscuritat de la sala, no s'aprecia la gent assistent, però després d'acabar la primera cançó, les palmes dels presents invadeixen el nostre interior, cosa que ens tranquil.litza, perquè al menys ja sabem que hem pogut aportar una miqueta d'il.lusió als organitzadors.

Entre xarradeta, sorpreses de companys que volgueren estar presents i formar part d'aquesta festa i cançons, férem un recital de dos hores i quart, segurament el concert més llarg que mai havíem fet abans. Perguérem la noció del temps, perquè no pensàvem durar tant, però també és cert, que el públic aguantà fins el final i això ens respon a la pregunta, si estaven a gust!!!

Finalment l'organització ens convidà a sopar i tinguérem la possibilitat de rebre en primera persona eixa essència tan especial que sols té aquesta classe de gent, que valora les coses que aconsegueix i és capaç de destinar esforços, estalvis i il.lusió en millorar la IGUALDAT en les persones...una paraula que deuria ser un dret i que cada vegada tenim més oblidada i inutilitzada.

Entre uns i altres aconseguírem que més de 250 persones, aportaren el seu granet de sorra en aquesta activitat, no tots presents, però si prop de 200 al concert. Per tant, nit màgica, solidària i plena d'emocions en que no sols aconseguirem materialitzar la continuïtat de més projectes, sinó la tranquil.litat de veure que en aquest món, quan el poble està unit, som capaços d'aconseguir qualsevol propòsit. I és que com deuria de ser normal, amb la col.laboració d'uns i altres, el sol brilla amb més força.

Gràcies a:

L'ong En Camí. Per complir 10 anys plens de projectes, pel seu treball incansable, per la seua humanitat i per una personalitat que han d'explotar intentant contagiar a la resta de població.

A l'ajuntament de Muro. Per estar sempre al costat d'aquests tipus de projectes, per facilitar-nos les instal.lacions i posar-nos sempre tan fàcils les propostes.

Als tècnics de so (David, Jordi i Fran), per involucrar-se (en un cap de setmana dur de treball) amb aquest projecte i fer que els músics tinguem la facilitat de dedicar-nos a complir el nostre paper sense estar preocupats d'eixes qualitats tècniques que no sabem controlar i fer gaudir a la gent, posant ordre al nostre tiroteig de notes...

Als presents, pel vostre desig de canvi, per voler compartir un missatge nostre que amb humilitat i senzillesa desitgem fer-vos arribar, per ser pacients fins el final i amb cada cant, palmada i crit, alegrar-nos i donar-nos sentit a un treball que així, aconseguim fer amb tantes ganes...

I amb el vostre permís, com no! agrair als músics que sempre que demane la seua aportació estan presents, sense preguntar condicions, amb il.lusió i oferint el millor de cadascú...Un per un:

Eduardo "Tata" Bates, a les belles guitarres. És únic, capaç de millorar cada acord que li propose, capaç de fer una cançó senzilla en especial. És el mestre de mestres...

Berta Iñíguez, aportant eixa dolça i encisadora veu i cors que hipnotitza als presents...

Xavi Gomis, als teclats (piano i hammond). Fa volar les seues mans i actualitza el nostre cant amb eixe gust i qualitat cercats durant tan de temps...

Vicente Soriano "Xumi" a la percussió. De personalitat encisadora i graciosa, que ens posa a prova als assajos i que quan es concentra té la capacitat de posar-nos la pell viva en cada detall!

I les col.laboracions de:

Gabri Francés, al sac de gemec i a la dolçaina. Com la cançó que compartirem. Senzill i tendre...Involucrat, sempre somrient...És necessari gent així en cada projecte, per com facilita els somnis, per com augmenta la qualitat musical i humana d'un grup...No et deixarem escapar ;-)

Robe Mollà. Constructor de somnis i cançons, amic de carretera i nits. No sols aportà una presència màgica a l'escenari, les seues lletres inspiradores enriqueixen el nostre cantar i observant-lo millorem les nostres carències...Quants rellotges trencarem junts...

I a tu, que t'has molestat en llegir aquestes lletres, gràcies per donar-li sentit a l'expulsió de tanta gratitud i així coneixer a eixes estimables persones amb els que tinc la sort de rodejar la meua vida.

Salut i música

ENAMORATS DELS MALLORQUINS...

2011-09-19T00:38:00.000-07:00

Així hem quedat Tata (Eduardo Bates) i jo després d'aquesta emocionant visita a Mallorca. Encantats!

Quan resumeixes un concert, tot ve una mica comentat al voltant de l'actuació, el lloc, la presència de la gent...però aquesta vegada els aspectes externs han influït de manera tan agradable en aquesta visita, que el nostre compromís per intentar posar-nos a l'altura ha estat sempre present en la nostra manera d'actuar.

Amb el vostre permís, agrairem a L'OCB (Obra Cultural Balear) la possibilitat de realitzar aquests dos concerts en casa seua (Palma i Vilafranca), on en ambients càlids i íntims hem tingut l'oportunitat de mostrar la nostra il.lusió.

Com no a Rafel Sedano, company de viatge i prefecte coordinador de l'estança, amb la programació controlada de les entrevistes, de les relacions, dels concerts, de l'hostalatge, de tooottt...La professionalitat depén de la il.lusió invertida en fer les coses. Gràcies amic!

A la gent de l'alberg CENTRAL PALMA, perquè ens han tractat com a reis. Un lloc encisador al centre de Palma, on el descans, l'alimentació però sobre tot, la condició humana del personal, engrandeix la qualitat de l'entorn. Tornarem, vos ho prometem!

Als companys de Can Alcover (Arena) i Teatre Municipal de Vilafranca (Sebastià), perquè igualment han estat atents, amistosos i encantadors, que et faciliten la tasca de dedicar el temps d'organització al que hem anat a fer, tocar i preparar a consciència el nostre treball.

A la calidesa i dolçor d'eixa gent de Manacor, que ha volgut estar prop de nosaltres, que ens ha acompanyat en tertúlies i converses, òptimes per canviar el món, que ens han educat en l'aspecte cultural mallorquí (llengua i pomadetes) i que han arredonit la nostra visita oferint-nos la seua amistat i personalitat que hem trobat encisadora i desitgem que eterna.

Als entrevistadors a les ràdios, per preparar-se unes preguntes originals i fer apropar als radiooients qui eren els convidats...(altra mostra de professionalitat).

I per últim, com no a cadascú dels presents. Per invertir el seu temps en nosaltres, per ajudar-nos a fer realitat els nostres somnis, per ser oients abocats al missatge, pel seu silenci, el seu aplaudiment, el seu calor (companys dels scouts de Mallorca, Marcel i resta de companys mallorquins, íntims d'on vinc, de Cocentaina que aprofitant la visita s'han apropat a fer-nos més feliços...quina il.lusió!!!, i tota la gent que no ens coneixia i ens ha donat l'oportunitat de convéncer humilment amb cada missatge).

A nosaltres ens encantaria haver estat a l'alçada i donar el mateix que hem rebut com a mínim. No se si ho haurem aconseguit, però si al menys açò ajuda, hem de dir-vos que cerquem constantment aprendre de la humanitat i qualitat de l'ésser humà i amb vosaltres, hem aconseguit créixer d'una manera increïble. No tenim prou paraules d'agraïment.

Ja per últim, deixar patent la confirmació del que hem pogut comprovar. Sense diccionaris ens hem entés a la perfecció, jo parlant el mallorquí de valència i ells contestant-me amb el valencià de mallorca...El català o anomena'l com vulgues, és la llengua que des de Balears passant per l'Alguer, Andorra, Catalunya i País Valencià, ens ha vist nàixer i amb la que morirem!

AV - incansable somiador...

CONCERT "CESK FREIXAS + PAU ALABAJOS + ANDREU VALOR"

2011-07-11T02:31:00.000-07:00

A COCENTAINA (EL COMTAT) - PAÍS VALENCIÀ

CENTRE CULTURAL "EL TEULAR"

DISSABTE 19 DE NOVEMBRE DE 2011

A PARTIR DE LES 19:00 HORES

ENTRADA ANTICIPADA: 7,00€

ENTRADA EN TAQUILLA: 9,00 €

3 hores de concert, íntim i acollidor, per clamar, que el futur és viu!

PASSES A SEGUIR (compra per Internet):

1.- Comprar l'entrada (Posa el nom complet en la compra (igual que al DNI). Pots pagar amb targeta de crèdit o compte Paypal).
Sinó tens compte PAYPAL, clica "continuar" en l'opció "utilitze la seua targeta de dèbit o crèdit".

2.- Imprimeix-te el rebut.

2.- Retirar l'entrada a la taquilla, una hora abans del concert (mostrant DNI i targeta de crèdit amb la que has realitzat la compra i el rebut imprés)

A partir del divendres dia 18, les entrades sols es podran comprar en Taquilla a partir de les 17.30h.

MALLORCA, M'AGRADA (Acampallengua 2011 - Campos)

2011-04-18T01:50:00.000-07:00

M’han contagiat!

Baix l’eslògan “Mallorca, m’agrada”, l’acampallengua 2011 a Campos, he tingut la possibilitat de respirar amb aire fresc i fer-me de l'opinió que a mi també m'agrada.

Saber que la unió entre tots els que parlem la nostra llengua existeix realment, em va aportar l’energía necessària per continuar somiant…

Mentre al País Valencià, el poble reivindicava a València el dret a la llibertat…(és dur explicar-ho amb aquestes paraules, però és així, dret a la llibertat democràtica, informativa, cultural, llingüística…), en mig del mediterrani compartíem aquestos sentiments i reivindicàvem el desig de normalitat.

Deia Xavi Sarrià tan a la conferència que amb ell vaig compartir, com al seu concert, que ens despullem de prejudicis al pensar que la nostra llengua “patrimoni de la humanitat, com totes les cultures que existeixen” sols es valora entre nosaltres, ja que la normalitat existeix fora de les nostres fronteres i amb aquesta línia hem de seguir, respectant i demostrant que és insubstancial menysprear cap cultura, al igual que no valorar la nostra, definició del que som.

Però, per sort i pel desig de la gent, aquestos moviments venen englobats dintre d’un context sempre festiu i lúdic, on la nostra cultura forma part present i imprescindible del moment. Castellers, correfocs, gastronomia, poesia, xarrades, concerts, balls típics, activitats lúdiques innovadores i una terra que ens aporta l’essència la vida.

Ho pense, i tindre que lluitar per mantenir aquest patrimoni, és molt trist. La bellesa de cada cosa que ens envolta és tan formidable que no entenc com existeixen assassins de cultures. En quin dret!

Era la primera vegada que xafava Mallorca amb la guitarra, amb la paraula...I no és fàcil, trobar a gent tan pendent d’un, amb tot tan ben organitzat i amb un tracte tan especialment fascinador com el d’aquella gent, que a més amb la seus trets propis (vine en jo, sa llengo i altres essències que al principi em costaren d’entendre...) t’enamoren a l’instant...

He d’agrair detalls continus i confiança com els que Rafel Sedano i la seua gent (Catalina...) regalaven per onsevulla...

I com no, en compartir està l’essència humana del significat i el caràcter especial de la gent amb la que vaig topar...”Pepet i Marieta, El sofà d’isòsceles, la gent d’Obrint Pas, Marcel Pich, Carlos Callón, Raquel, Carles, Guillem, Marta, Àngels, Elisabet i Cati” i tota la gent que em va donar l’oportunitat de compartir el que sóc, feren que tingues sentit aquest viatge...

Creuar part de la nostra mar, no és senzill, però esperem tornar prompte i que les ocasions de ser cada dia un poquet més feliços, la tinguem a l’abast de la mà. Gràcies germans mallorquins pel vostre tracte i per ampliar la meua llista de gent especial.

Salut i música

GRÀCIES, ÉS POC!

2011-04-11T02:09:00.000-07:00

Qui anava a dir-nos que aquesta fugida cap al nord, acabaria sent un de les experiències més plàcides i plaents de les que duem des que compartim la nostra música per allà on desitgen que ho fem?

Com sempre ens regala aquest ambient, l’amistat i bona unió amb els músics feia esperar uns dies agradables, plens d’aprenentatge i coneixença. Aquesta vegada pujarem amb tren, un gran invent pel descans dels músics que per a fer tants quilòmetres et permet, pensar, centrar-te i relaxar-te en el que desitges siga la teua actuació.

Un trajecte sense problemes, amb visions i comentaris amb Eduardo “Tata” Bates (el guitarrista que m’ha caigut del cel) i estructurant uns concerts amb moltes versions i originalitat de presentar-los que calia fer-los una ullada prèvia.

Arribarem a Sants i Joan León (percussionista i ànima bessona) ens esperava a les portes. Com sempre l’abraçada de rigor per tornar-se a veure ens ofereix la càlida esperança d’una alegria que ens contagia per moments.

Sense massa temps per davant, cap al Restaurant El Setial (barri Gòtic) on l’Anastasi sempre atent i afectuós, ens rebia cordialment i content de tornar-nos a trobar a casa seua.

Lloc íntim, delicat, amb una gran història als seus murs i un racó tant acollidor per expressar-se amb tendresa i naturalitat, que quan coneixes els valors del lloc, et trobes com a casa i és aquí on surt el millor de cadascú.

Tot preparat i a pocs minuts abans del concert, la gent que havia acceptat la nostra invitació i alguna cara desconeguda fins el moment baixaven els graons de la sala i ens treien el somriure per veure que sempre hi ha una ànima dolça amb ganes de compartir amb nosaltres una agradable estona (Gràcies de nou, Gemma, Xavi, Amparo, Pili, Maria, Marta, Olivia, Elisenda, Carles, la germaneta de Núria Ponsatí, Anastasi, Joaquim, Vicent...)

No sóc capaç de donar una opinió davant una actuació pròpia. Sempre m’ha agradat que la crítica la done qualsevol present, per tant m’absente, no sense comentar que és cert que estàvem molt agust i això és bona senyal...

Se’ns va fer tard i l’endemà a les 7.30h els despertadors estaven programats per fer marxa des de Castelldefels a Malgrat de Mar. Una horeta llarga degut al tràfic, però que en sortir dels embotellaments propis d’un dia laboral, el paisatge canviava oferint-nos la pau que sols la natura i el verd dels boscos és capaç d’oferir-nos. La son s’apartava per oferir lloc a la il·lusió d’estar gaudint d’un divendres matinal tan especial.

Justos a temps (bé, amb un quart de retràs, però tampoc és massa temps fent esperar...no?) arribarem a Malgrat. Una localitat d’uns 17.000 habitants, acollidora però de la que encara no sabíem com seria d’especial per a nosaltres.

Avisem a Josep Calataiut, un valencià establit com a professor a Malgrat i que després d’haver compartit amb ell algunes xerrades i concerts pel País Valencià, tingués la idea de proposar al seu institut, la nostra pujada per intentar fer una espècie de “CONCERT DE LA PARAULA” on sobre tot els joves estudiants pogueren compartir la seua visió, opinió, qüestió dels temes socials que aniríem cantant. Per a un servidor, tota una prova de foc, intentar ser capaç d’arribar a ells i de poder respondre amb certesa cada dubte.

El lloc, encantador. Un Centre Cultural molt acollidor, molt ben preparat, amb una capacitat per a unes 200 persones i en principi gran pel que pensàvem seria l’actuació.

Nota: Què gust dona, arribar a un lloc i veure com està tot a punt, en ordre i amb gent que desitja fer-t’ho fàcil. Vos he de donar l’enhorabona perquè a banda del interès, haveu demostrat una gran valia i professionalitat. Josep, ens has encisat...

Prova de so feta, ens fan una petita entrevista els mateixos alumnes, ben preparats amb càmera de vídeo de gran qualitat i com no, la il·lusió es barreja amb nerviosisme pels moments que s’aproximen.

...i arriba l’hora. Xerrant amb una bona amiga facebookera (la Glòria) comença a entrar gent, i gent, i gent...i sense adonar-se’n el Centre Cultural s’ompli de gom a gom (quasi ple absolut) i les cames ja no em van al ritme i ordre que deurien funcionar, però plenament content i amb ganes, comencem la proposta.

Cançons pròpies, versions de Llach, Raimon, Ovidi, Sisa i un poema musicat de Pere Quart era el repertori. Trencar el silenci i intentar fer-los partícips era un repte que per sort, prompte va anar convertint-te en el que buscàvem, una fusió dialèctica i cordial entre emissors i receptors que trencava barreres i feia que la comoditat i les ganes de compartir foren molt més especials del programat.

L’acompanyament amb palmes, mans en l’aire, les tornades a desenes de veus, fins i tot pujada a l’escenari de joves atrevits per compartir el cant, l’atenció en temes propis i la posterior opinió, es va convertir en un “DELS CONCERTS” més especials viscuts. Veure com aquella joventut a la que li tenim poca “confiança” (perquè tendim a generalitzar negativament amb una part poc productiva) i infravalorem el seu esperit i condició suficient per a millorar aquesta societat, responia d’una manera tan eufòrica a favor de tot el que proposàvem, feia que aprenguem a opinar en coneixement de causa i a nivell individual. Per a nosaltres (els 3 músics), joves que tinguérem l’oportunitat de conèixer a Malgrat, sou molt especials i se que el nostre futur pinta molt diferent (al que es parla) en les vostres mans, i això ens fa feliços.

Per tant, com titulava aquesta opinió, “Gràcies, és poc”. Ser capaços de fer-nos sentir útils, aportant sentiments i reflexions és la cosa més meravellosa que ens haveu pogut regalar.

Després del concert les felicitacions no paraven de ploure, però amb el vostre permís, les felicitacions son per part nostra, perquè amb gent com vosaltres, dona gust dedicar-li el temps i la vida a la humil intenció de canviar el món.

Mil gràcies per aquesta inoblidable visita i esperem tornar-vos a veure per aquest camí que de segur ens fara compartir mil lluites. Endavant!

Josep: un 10 per tot!

Salut i música, amics meus!

Andreu Valor

GIRA PER CATALUNYA (segona roda de concerts)

2011-01-24T04:42:00.000-08:00

Han passat algunes setmanes des l'experiència viscuda, però recorde exactament cada moment, paraula, sentiment absorbit en aquells meravellosos dies...
L'endemà del concert a Badalona, la visita estava programada per pujar a Berga. Poble desconegut per a nosaltres però que a mida que avançava el comptaquilòmetres anava endinsant-nos en un especial paratge verd que ens aportava un cúmul de sensacions diferents a les viscudes anterioment. A l'arribada a Berga, un esmorçar ràpid i encontre amb Martí, un tracte impressionant, una ruta pels voltants i la història de la localitat, uns paisatges i unes costums que esperem tornar a viure en altra ocasió...
Recorde la gelor del moment, a pocs metres tinguerem la possibilitat de xafar neu i les mans que sempre desitgen estar soltes per tocar amb fluidesa, començaven a engarrotar-se...Preciós paissatge per a gaudir-lo de prop en altre moment...
Després de la visita cultural, prova al Casal Panxo, escoltàrem una de les més interessants xarrades ateses per Tomeu Martí (Mallorca) i Toni Rico (València), que històricament ens ubicaren en els despropòsits de la separació en l'actual visió que tenen, de la gent que estimen la nostra identitat. Posteriorment un bon sopar al voltant de tota aquella gran gent (el company Titot entre ells) i a tocar. Un casal acollidor, ple de futur (idees i joventut) i on tinguerem la possibilitat de compartir el nostre treball i d'incloure alguna de les versions més referents que ens permeteren cantar tots plegats als quatre vents. Dura la tornada que ens feia arribar a casa a les 5 de la matinada, però especial els metres quan els avances amb els músics que t'acompanyent i t'omplin els minuts de rises, millores i companyia...

De Nord a Sud. Ulls ben llavats per a dissimular les poques hores dormides i a fer marxa. Valls (Tarragona) ens esperava per a la següent actuació. No obtant, el company Joan León (percussionista d'aquest somni)...que està ubicat pels voltants de Barcelona i que té molt bona ma per a la cuina, ens preparava a sa casa un dinar espectacular i una llar calentet que varem acollir com el millors dels regals.
Després d'un petit assaig, a fer marxa cap a Valls. Una vegada allà, el dissabte fred que ens rebia ens comunicava una vetlada molt íntima. Íntima per poca presència i per la proximitat de la gent que pugués vindre a veure'ns. Quim, l'amo de la sala "Café Concert-Trentaitants" va cuidar amablement cada detall...Un molt bon lloc per a presentar les propostes musicals i fetes en la nostra llengua, perquè l'actitut del personal ho acull amb satisfacció.
El concert com es preveïa, va ser íntim, però agradable perquè ens escoltavem molt bé i perquè al acabar el concert, s'aproximà gent que et felicita pel teu treball i això també és una manera de créixer...

5 de Desembre. Obertura del primer cicle de cantautors del País Valencià a Barcelona, al Centre Cultural EUSKAL ETXEA.
Tindre el plaer d'iniciar el cicle em creava un estat d'il.lusió i nerviosisme difícil de digerir...més sabent que ens vindien a enfortir la iniciativa Miquel Pujadó i Pau Alabajos amb qui posteriorment tingués el plaer de compartir uns temes amb ells...Què gran gent!
He de deixar patent l'agraiment a la gent que vingués a recolzar-nos i escoltar el que estem fent...gent del País Valencià que aprofitant el pont va tindre l'amabilitat de voler estar propo de nosaltres i ho comente perquè malgrat ser un lloc especialment bonic, amb l'eufòria de la gent que ocupava una sala contigua mesclarem la música que anavem creant amb l'activitat dels altres companys. Assumim les coses com venen i sense més problemes, però de veritat que agraisc en nom de tots el detall de romandre al nostre costat tot el concert...

I l'endemà estava marcat al calendari com l'últim. Com l'acomiadament amb aquella terra. El lloc marcat era "El Setial", un restaurant del barri gòtic de Barcelona, on haviem tingut el plaer d'estar dies abans i on gaudirem del bon paladar dels seus plats. Després de deixar els equipatges preparats per a sortir l'endemà cap a casa, endinsarem un dia complet. Primer l'elogi de Don Enric, una gran persona que ens va obrir sa casa per a l'estança dels sis dies...

EL QUE ESTEM VIVINT (primera roda de concerts al Catalunya)

2010-12-03T03:20:00.000-08:00

Sempre intentant transmetre eixes vibracions que els nostres actes ens aporten, sempre intentant composar mitjançant cada sentiment, cada impacte…i com em costa poder-vos contar com es sent un quan veu complit un somni i aquest supera les expectatives d’aquest mateix.

El cartell de “Benvinguts a Catalunya” ja ens provocava unes pessigolles que ens proposaven un inici esperançador del que poden arribar a ser aquestes jornades...Deixem uns quants quilòmetres a les esquenes, és un hora imprudent, però la primera persona que trobem (Vicent Company de Simat de la Valldigna) ens aporta una tranquil·litat per tenir les coses ben organitzades i saber que estem en bones mans...Posteriorment anem a casa d’Enric, un senyor molt atent, cuidadós i culte, que ens obri sa casa i ens ofereix una estança on estem millor encara que a casa pròpia...tot un luxe i com em sent per trobar gent tan especial per tot arreu!

Però arriba el moment de la veritat, després d’un matí acabant de tancar i revisar les properes actuacions (que és al que hem vingut), comencem a mentalitzar-nos i més be, relaxar-nos perquè no sabem quina serà la resposta de la gent front a la nostra aportació...

Després de solucionar uns imprevistos inesperats (però per sort, continuem trobant a gent molt especial que ens ajuda a solucionar qualsevol cosa), s’organitza el muntatge per a començar a fer sonar els primers acords...Abans que nosaltres tenim el plaer d’escoltar a Jordi Gomara, cantautor català amb el que varem acordar aquesta trobada i que al Gener ho farem al País Valencià i amb la maduresa, saviesa, tendresa d’un grup de poesia “Poesia Viva” que després de regalar-nos unes lectures vibrants i emotives de textos i poemes triats a consciència, ens regalaren la seua presència i atenció per deixar-nos compartir amb ells el que bonament desitjàvem realitzar.

Comencem a tocar “EN LES NOSTRES MANS”, tema que li dona nom al nostre primer treball i els oïts dels presents callen i els dirigeixen cap a l’escenari de l’especial Sala Vivaldi de Barcelona on estem Joan, Berta, Tata i un servidor aposentats fent allò que més ens agrada, cantar per compartir i contagiar el que sentim.

Varem barrejar algunes versions dels nostres referents, Llach, Serrat, Ovidi i això trencà el gel i ajuda a endinsar els temes propis...Ens escoltàvem perfectament i això ens va motivar a estar tan agust que notava com l’ambient m’ajudava a emocionar-me en cada moment...

Als presents teníem el plaer de trobar a gent coneguda mitjançant les plataformes d’Internet i que encara no tenia el plaer de conèixer en persona...Més ingredients a fer especial aquest inici...

A l’acabar les paraules dolces d’agraïment i felicitació, ens feien respirar tranquil·lament i ens alegrava saber que el que volíem compartir havia estat de bon gust, i això per a que ens hem d’enganyar és el que desitgem, fora de cap altra intenció!...Sense dubte un gran dia pel record que ens fa començar de bon peu aquesta setmaneta que amb tanta il·lusió ens han regalat...

L’endemà (dijous 2 de desembre), toquem al Casal Antoni Sala i Pont de Badalona que conjuntament amb el Casal Carme Claramunt ens brinden l’oportunitat de presentar el nostre treball a casa seva...

Ricard ens acull amb un somriure i la satisfacció per la seua part de pujar i estar prop de la gent de Badalona, i no sap que el total agraïment i alegria, són nostres...

Ambient càlid, acollidor, amb una ideologia compartida i amb la total atenció pel qualsevol cosa que necessitem...El local comença a organitzar-se de bona manera i amb això la gent comença a entrar, a saludar-nos i a fer que al menys el meu interior es barallen sense parar els xocs de l’electricitat que produeix eixe nervi que sempre apareix minuts abans de posar-nos davant de qualsevol mirada...

Vull fer un petit incís i agrair a una parella que ja el dilluns vingué a veure’ns a Barcelona, el detall de repetir assistència (Amparo i Pili), dos amigues de l’Olleria que tampoc coneixíem abans i que encara fa sorprendre més si cal el seu desig d’estar prop de nosaltres, lluny d’allà d’on provenim...

El concert aquesta vegada totalment propi, ens va permetre tocar pràcticament la totalitat del nostre repertori i sempre dic que la pregunta que busca la resposta del resultat de l’actuació, la deuen fer a l’oient...però jo no puc negar que estàvem molt agust i això al menys ajuda a que tot esdevinga com esperem...De nou una bona sensació i amb ganes de tornar a tocar sense parar!!! Gràcies amics de Badalona!!!

Aquestos dos primers dies, esdevingueren amb una finalització dels concerts molt agradable, conversant amb la gent que venia a veure’ns, que son de les coses que més ens agrada quan acabem una actuació, ens donen l’oportunitat de compartir la nostra música gravada en estudi i això imagine es senyal d’haver agradat, al menys una mica...i això ens fa volar!!!

I hui marxem cap a Berga, una localitat endinsada a la província de Barcelona i amb unes referències molt marcades per la defensa de la identitat pròpia i que estem tan impacients de visitar...

CONTINUARÀ....

EL RISC DE LA TARDANÇA

2010-10-28T00:11:00.000-07:00

Em creue amb els teus ulls i em mires com si fos la primera vegada...Somrius i baixes la mirada com si tingueres vergonya de mi...T'he parlat i bocabadada m'has escoltat amb tanta atenció que res més t'importava i amb eixa dolçor que et caracteritza m'agafes la mà i desitges que em quede al teu costat, que mai has estat tan a gust...

Quines sensacions m'has regalat mare, com desitge que la meua vida siga exactament com aquest moment...Vull valorar les coses per la seua senzillesa, vull mirar amb els ulls cada moment com si fos nou per a mi, vull prestar-li la atenció corresponent a cada persona de la meua vida, trencar la monotonia i fer que cada dia a dia siga nou, diferent, especial, tendre...

Llàstima que aprenguem a fer aquestes coses sotmesos baix de malalties com l'Alzheimer...

Passen els dies i perdem tota sensació especial que ens regala la vida i no puc esperar més, desitge i necessite tan fer-te sentir especial, abans que per desgràcia puga perdre tota capacitat de donar-te les gràcies per cada cosa que m'has regalat...

Andreu Valor (28/10/10)

“LA NOVA CANÇÓ”, SEMPRE NOVA, SEMPRE NECESSÀRIA

2010-07-28T04:24:00.000-07:00

Ahir a l'auditori de Benifairó de la Valldigna l’emoció ens embriagava per moments amb l’apropament que feia possible gent tan gran com humil de la nostra terra, que tant ens han fet gaudir, pensar i somiar amb les seues cançons.
Parle de la taula rodona que juntaren ahir a Mari Carmen Girau, Paco Muñoz, Miquel Gil i Pau Alabajos que moderats per la senyoreta Núria Cadenes que s’emocionava per moments i ens contagiava aquest sentiment, ens feren veure i conèixer allò que no és visible pels seus seguidors, la naturalitat, proximitat i riquesa humana que aquesta gent et regala pel simple fet de ser així d’especials.

Barrejaren amb el seu art les diferents particularitats que els van fer llançar-se al món de la música d’una forma tan complicada, com ha sigut sempre fer front a les autoritats que mai han vist en bons ulls lligar el sentiment d’una identitat amb la música, “serà per la por de perdre la manipulació de la societat que ells controlen quan analitzen que la música és capaç de sorgir de les cendres i continuar caminant malgrat tant impediment i censura i arribar allà on sols la música pot arribar”...

Des l’època franquista on Mari Carmen Girau i Paco Muñoz tiraven mà d’ingeni per esquivar l’opressió de la censura, fins a Miquel Gil i Pau Alabajos que ens conten situacions més properes on aquesta “democràcia” silencia de forma elegant la riquesa musical d’aquest País Valencià, feren un recorregut intens i especial ple de bones anècdotes que ens tragueren rialles i emocions contínues al llarg d’una tarda curta, d’eixes que et sap greu que s’acaben...

Mari Carmen Girau amb la seua dolçor ens contava com canviaven les lletres de les traduccions que devien presentar de les seues cançons a les autoritats (censura) per aprovar-los-les abans de cantar-les, perquè no entenien el valencià...

Paco Muñoz amb la picaresca de l’hàbit que abans lluïa, tirava mà d’aquest per enganyar als grisos i portar als “feligresos” a concerts on Raimon començava a lluir entre la gent...

Miquel Gil que posteriorment ens emocionava al concert que ens va oferir junt a Pau Alabajos, s’acomiadava tan graciosament: “bones vacances, sigau roïns i feu molt de mal, que en tornar ja tindrem temps de reconduir les nostres obligacions”. Ens contava del seu passat rocker, ens va fer posar les mans al cap recordant-nos cada batalleta de joventut i ens contà una anècdota especial amb una frase que Joan Fuster els va dedicar al demanar-li uns consells per començar a caminar per aquest món: “xiquets...açò es comença, començant...”

Pau Alabajos, el més jove dels quatre ens recordava que sent el més novell d’ells, ja en fa 10 anys des que comença a cantar al carrer, a la plaça la Verge de València per la necessitat de trobar un auditori que donés suport o oportunitat per fer aquest tipus de cançó que ens apropa entre una societat sense discriminació de cap classe i per la que lluita. Ell no ha viscut eixa censura feixista però va recordar que els mitjans de comunicació que hui ens envolten son capaços d’organitzar uns “PREMIS DE MÚSICA DE VALÈNCIA” dels que cap música valencià fos premiat i que cadenes com Canal 9, punt 2 miren cap altre lloc quan els nostres músics son capaços de trencar fronteres i sortir a llocs com Praga, Alemanya o fins i tot a Panamà on son acollits amb respecte, estima i admiració i ací a casa, son capaços de renegar de la nostra cultura.

“La nova cançó”, era el cartell que presentava aquesta taula. Semblava que no passaven els anys per aquestes quatre personalitats, contaven amb els ulls mirant al cel, tot el que ells saben han passat per combatre amb llibertat els seus sentiments i tots coincidien, al meu semblant, que les coses continuaran estant complicades, però que aquesta, “la nova cançó, sempre nova, sempre necessària”, mai caurà, perquè és la veu del poble, que deixa patent el que sentim i ens ocorre dia rere dia i és el símbol al que s’aferrem per cridar que seguim vius.

Andreu Valor

Fotografia presa per Frances Estrela, un bon amic, amant de la nostra música i partícip incondicional en cada acte, que amb la seua tasca aconseguirà ben aviat, fer present la història, evolució i grandesa de la música del nostre País Valencià. Gràcies company!

Sóc alcoià, tinc senyera on blau no hi ha, dic ben alt que parle català... i ho faig a la manera de València

2010-06-25T00:57:00.000-07:00

Passen els dies, els mesos…i malgrat ja 15 anys de vacances. Continuem i continuarem cantant aquells recordats “Va com va, Homenatge a Teresa, Perquè vull, La Fera ferotge, Si senyor…” i tantes altres lliçons de vida i de poble amb les que aprenem cada sentiment que tu, benvolgut Ovidi ens vas regalar.

Demà dissabte 26 de juny el COM (Col·lectiu Ovidi Montllor) que representa l’agrupació de músics del País Valencià ha organitzat un especial homenatge a l’Ovidi Montllor en casa pròpia. No cal l’ajuda d’entitats, agrupacions polítiques, ni associacions…per a rendir-li l’homenatge que es mereix…

Senzill, amb convicció i amor per la seua terra, amb la democràcia per bandera i amb el seu saber estar, ens ha contagiat l’estima que el nostre poble es mereix, i és el seu poble qui tant li deu, el que aconseguirà sense cap recolzament més que l’estima que s’ha guanyat qui ens proporciona el valor significatiu d’una figura que treballa per mantenir viva la identitat d’un poble, per agrair-li cada vers pensat per nosaltres, els valencians.

El 30 de març ja vaig tenir l’oportunitat de formar part dels grups que li van oferir el tribut a València, i va ser una de les sensacions més boniques que la música m’ha regalat…Les sensacions que ofereix un moment especial com aquest, el sentiment que flueix al saber a qui li volem dedicar cada cançó i l’emoció de veure la fusió entre públic i cantant al conèixer a la perfecció cada tema de l’Ovidi fan més important la contínua lluita incomprensiva de tindre que esforçar-se dia a dia perquè es respecte el fruit del pas del temps que la història, el desenvolupament i la unió dels pobles aporten a cada regió.
Demà, tindre que repetir d’alguna manera aquest agraïment i fer-ho en sa casa, sense dubte ens oferirà com a mínim les mateixes il·lusions…i es que a pesar de no tindre’l present, l’Ovidi en continua unint!.

Quinze grups, un per cada any d’absència…Seran quatre hores de plenitud, de bells records i millors paraules regalades en versos i cançons per recordar al que sense dubte ha segut un dels valencians més senzills però que més estimava la seua terra.

Estem al teu costat, sentim com tu i farem tot el que estiga en les nostres mans per continuar la tasca que vas començar i que tants ulls ha obert!

Pel País Valencià, per l’Ovidi Montllor…”tinc senyera on blau no hi ha…”

Andreu Valor

Dissabte 26 de Juny de 2010
IES Pare Vitoria d’Alcoi (Avda. l’Elx, 15)
De 18:00 h. a 21:00 h.
Entrada 5,00 € (aforament 300 persones)
Al Tall, Andreu Valor, Autòmats, Batà, Carles Enguix, Hugo Mas, Inòpia, Naia, Owix, Rafa Xambó, Verdcel, Xavier Morant, Xitxarra Railway i Miquel Pujadó, entre d'altres. Es compta amb la possibilitat que Quico Pi de la Serra s’hi puga sumar a l’homenatge.

EL NOU TREBALL "EN LES NOSTRES MANS" JA POT SER A LES TEUES...

2010-04-28T01:56:00.000-07:00

Hola companys, és un plaer poder oferir-vos per fi, el meu primer treball anomenat "En les nostres mans"...

Per a adquirir-lo en format físic ho poder fer per mig de les tendes i enllaç que vos adjunte. En format digital encara tardarà unes setmanes...

Si tens curiositat del so final, pots escoltar alguns temes en:

http://www.myspace.com/andreuvalor

http://www.andreuvalor.com/

ON POTS ACONSEGUIR EL DISC:

ONTINYENT (València)

Moble Cuina (c/ Martínez Valls,2)

Tempo Instruments (Avda. Albaida, 12)

Escola música ad limitum (c/ Pio XII, 40)

COCENTAINA

Fotos Cocentaina (Passeig del Comtat, 79)

Peluqueria Romu Agulló (Plaça del Plà, 5)

MURO

Estanc Maribel (Sants de la pedra, 11)

BENIARRÉS

Casal Arrels

VALÈNCIA

Tenda de discs "Oldies" (Nstra. Senyora de Gràcia, 6)

PER INTERNET

Discogràfica Més de Mil: http://www.mesdemil.com/ ...Servici ràpid i eficient!

DISPONIBLE TAMBÉ: En qualsevol tenda o gran superficie de l'estat espanyol. Si no està en stock, pots demanar-lo.

Més llocs Pròximament!

Salut i música! i gràcies pel vostre suport!

15 ANYS SENSE OVIDI

2010-03-31T00:16:00.000-07:00

La vesprada màgica d’ahir!

Ahir 30 de Març homenatjarem a la facultat de Filologia de València a un dels grans. 15 anys de vacances com ho designaren, 15 anys de l’absència del nostre estimat Ovidi Montllor.

Un bon grapat de companys i referents de la música actuals i altres amb tanta experiència com “Al Tall” formaren part d’aquest emotiu acte.
- Obrint Pas, Al Tall, Pau Alabajos, Rafa Xambó, Carles Enguix, Miquel Pujadó, Toni de l’Hostal, Hugo Mas, Batà, Naia, Autòmats, Doctor Dropo, Xavier Morant, Lluís Vicent…i un servidor.

Nit màgica la que em va regalar l’Ovidi al permetre’m tornar-li el detall de tanta estima pel que és nostre, regalat mitjançant la cançó, ofert rodejat de tots aquests talents que continuen enviant missatges poètics i justos per a fer de la nostra societat un poble més unit, present i valencià. Cultura del seu poble, dirigida a l’Ovidi amb la intenció d’agrair-li tanta lluita per intentar aconseguir una valoració justa del nostre País Valencià.

La sala Sanchis Guarner (Facultat de Filologia) estava repleta de gent, gran quantitats d’assistents que de peu i tot aguantaren les més de quatre hores que va durar l’acte. És d’agrair el calor rebut pels presents. Compartim tantes coses i vivim amb el mateix sentiment...

Com deien els “savis” adobats per tanta experiència del grup “Al Tall”...”Continuem lluitant de la mateixa manera que fa 40 anys, però ara en som molts més. Molts més els que busquem la dignitat i el reconeixement del nostre poble!. Som com les brases que es situen davall de la cendra. Sembla que no estan, però en una bufada d’aire, sols en una bufada, ens farem més i més presents i apartarem de damunt tot allò que sobra en aquesta terra!”.

Cantàrem Va com va, Homenatge a Teresa, Perquè vull, La Fera ferotge, Si senyor i altres joies que Ovidi ens va regalar per sempre.

Ens quedarem curts de tanta admiració i agraïment, ens quedarem curts per intentar aconseguir recolzar el propi patrimoni com tu ho feies, ens quedarem curts homenatjant-te una i mil vegades, però no pararem d’escotar-te, de seguir-te fidelment, d’apostar pel que tu tant estimaves i de donar-te les Gràcies...Gràcies Ovidi pel que ens has donat, per fer-nos tindre en la memòria que valorar d’on som és l’únic essència de la que no ens podem desprendre. Som així perquè som Valencians!

Per molts anys Ovidi Montllor, sempre amb nosaltres!

El poble creix amb un esperit de compromís, i això ho demostra la tasca feta pels joves del SEPC que han organitzat un muntatge de luxe, amb un merescut homenatjat i per la causa més important, continuar endavant!

Andreu Valor

RECOLÇAMENT A LA CULTURA MUSICAL VALENCIANA!!!

2010-03-12T05:27:00.000-08:00

En busca d’un progrés cultural, associat als meus sentiment i a la necessitat d’expressar totes i cadascuna de les visions que aquesta actualitat ens envolta i em provoca, em qüestione si és important dur endavant la possibilitat d’enriquir la cultura (musical en aquest cas) d’un poble i personal al compartir eixos vincles d’unió que té la paraula fusionada amb la música…

Tot açò ve per la recent decisió de la “Generalitat Valenciana” per retallar amb un 35% les ajudes destinades a les Escoltes de Música del nostre territori.

Com sempre em pregunte quina haurà sigut la qüestió d’actuar finalment d’aquesta estrepitosa manera...

És cert que la crisis mundial afecta de manera notable a tots els àmbits de decisió i destinació de les ajudes però, quina és l’escala de valors a seguir?
És més important el desfase que genera la Copa Amèrica o la Fórmula 1 que la inversió destinada en la cultura?, inversió a una bona quantitat d’estudiants involucrats en fer de la música valenciana un patrimoni cultural constant i real?...

És indigne que els ciutadans d’aquest estat siguem l’últim peu de l’orgue...

Diuen que l’aberració monetària destinada a les anteriors activitats nombrades genera treball i benefici...Treball??? Un treball a un insignificant percentatge de valencians i temporal...(tot el que puga durar l’event) i, amb un benefici destinat a qui? Al poble Valencià?...què manera de burlar-se de nosaltres...Quants llocs de treball generen les escoles musicals?...A més de ser una activitat continuada i destinada a enriquir la definició important i necessaria del que significa "POBLE"...(tot el contrari al que ara som, poc units, ingnorats i amb unes arrels que cada dia van esborrant-se més rapidament...)

I l’altra i més forta ha sigut la forma...A principi d’exercici s’aprova la quantitat destinada a aquestes ajudes i ara quan pràcticament s’encara l’últim trimestre del curs lectiu es decideix reduir amb un 35% aquestes ajudes, cosa que afectarà de manera radical a que una escola seguisca endavant o no...
Mestres aturats (com ajuda a sortir d’aquesta crisi), alumnes abandonats o obligats a incrementar en un alt import els seus estudis (també ajuda...), escoles amb gran antiguitat desaparegudes i en un poble on la música significa tant per la seua cultura, festes i tradicions, amb el menyspreu de veure’s una vegada més abandonats.

Ara de cara a falles què fem?, quan una banda passe per davant l’ajuntament ha de parar de tocar?...Possiblement com sempre, acabarien pagant justos per pecadors i nosaltres no som així, nosaltres estimem el que és nostre i lluitem per tot allò!!! però que aquesta gent va mereixent-se cada dia més un escarment, és així de clar!!!

Entre les facilitats de l’SGAE i de la “Generalitat Valenciana” els músics estem condemnats a convertir-se en lluitadors il·legals i a tocar en la clandestinitat igual que als inicis el Jazz quan la població negra tenia prohibida a principis del segle XIX la seua pràctica perquè les autoritats així ho decidiren...Hui segle XXI, anem cap avant o cap enrere?

Seguirem lluitant per un poble digne, lluny de la democràcia oferida per aquells que censuren imatges públiques que no son del seu agrado, lluny d’aquelles polítiques que abandonen a la seua gent i les seues tradicions, lluny d’aquells que quan els agafem amb les mans tacades de les seues males actuacions canvien lleis, deneguen l’autoritat de jutges combatents per la veritat i acaben la seua funció esplaiant-se amb la directa burla oferida al intentar demostrar la penombra de tenir uns estalvis de 900 € i viure amb una humilitat més gran que la majoria dels valencians...

Com es nota que les decisions preses no és fan des d’un punt de vista d’un valencià humil, amb ansietat per falta de treball i que necessita un sou de vegades inhumà per mantenir les boques que en sa casa habiten...i sols desitja sentir-se lliure i protegit per aquells que el representen...No puc entendre com totes (i no la gran majoria) de decisions preses van totalment en contra del benestar dels valencians, no ho entenc!!!

No convertim la política en la injustícia de qui vos ha donat l’oportunitat de canviar les coses i reconduir-les cap a un món millor...

Dignitat pel poble valencià

Andreu Valor

PER LA PAU DEL MÓN

2010-03-10T23:57:00.000-08:00

Sis anys han passat...sembla ahir quan varies explosions continues, crits desesperats per entendre què ocorre i el temor i l'ansietat de no saber cap on anar sonaven a l'estació d'Atocha en Madrid...És difícil oblidar grans tragèdies com aquesta o la del 11S...

Com podem entendre aquestes circumstàncies de atacar contra la població civil, totalment desemparats i amb una innocència cristal·lina...?

Com entendre la guerra?...Realment no té una resposta coherent...Aquesta manera de "defensar-nos" equivaldrà a sembrar per recollir...a un futur indecís, insegur, atemorit...Mai s'aturarà el temor, la violència, el terrorisme mentre hi haja una mort per defendre.

La mort, causa i causarà més morts i sempre d'innocents...No hi ha batalla en la que no existeixen vencedors i vençuts...A la fi, sempre és perd la llibertat i la cosa més valuosa que tenim, LA VIDA...cosa que ningú deuria ser capaç de robar-li a cap persona...

Han passat 6 anys d'aquest succés aterrador i possiblement sentir-ho al costat de casa oprimeix el cor, però no oblides que hui en Afganistan senten el mateix que nosaltres sentim, que tots els països amb una alt index de corrupció no saben que és un dia a dia seré, tranquil...

Finalment em pregunte tot açò per a què?...Polítiques corruptes per aconseguir més poder, més riquesa que al cap i a la fi, sols els arriba als que ens guien com a titelles i que no els importa qui caiga sempre que siga per aconseguir el que ells van buscant...

La guerra esdevindrà en més guerra no ho oblideu i jo ja tinc ganes de viure en pau!!!

Andreu Valor

CAP DE SETMANA MOLT ESPECIAL

2010-03-07T03:53:00.000-08:00

Hola companys...

Tinc la necessitat de plasmar aquestes lletres pel goig i l'especial sensació que vaig rebre el passat cap de setmana...Per a una persona que no viu de la música i la passió per la mateixa és cada dia més gran, és complicat fe

r entendre el sentiment que reps quan et sona el mòbil i et comenten que els agradaria que feres sonar la teua música, el teu missatge en terres desconegudes...

Així va ocorre el passat cap de setmana...Divendres van contar amb nosaltres per col.laborar en el lliurament d'un concurs de fotografia organitzat per la regidoria de joventut de Muro (El Comtat) i el dissabte ens convidaren a compartir sensacions a la seu del Bloc Jove de la Marina Alta...Uns concertets amb molta intimitat, un toc acústic i ben acompanyat com sempre per Juan León (a la multipercussió) i per Eduardo "Tata" Bat

es (a la guitarra acústica) i on hem intentat fer aplegar el nostre missatge de lluita davant la injustícia, per la nostra cultura i per donar suport a la nostra llengua...Gent que no busca altra cosa més que recuperar els valors essencials i dignes de les persones, d'un poble...

Silenci a l'hora de deixar que el nostre missatge arribe al seu a dintre per reflexionar si cal per la nostra actuació davant les coses. Atenció i participació en tots els temes que els sonen i quin regal ens ofereixen quan s'animen a cantar junt a nosaltres aquella estrofa que tant significa per a l'emissor-receptor...

Més que paraules, tot el que hem rebut aquestos dies son un gran recull de sensacions impressionants i il.lusionadores que ens animen a continuar esforçant-se per gaudir tot el que puga'm de la música, de la paraula, de la vostra companyia...Moltes gràcies companys!!! Salut i Visca la terra!!!

Andreu Valor

FELICITATS OVIDI!!!

2010-02-04T00:23:00.000-08:00

A Ovidi Montllor (pel seu 68 aniversari). A tu que ens has marcat l'estela a seguir, que has cuidat i mantes el que sempre hem segut, per estimar la nostra terra i llengua com pocs ho han fet, per sentir-te fill orgullós d'on has nascut, per les teues cançons, paraules i amor...Gràcies Ovidi...Per molts anys!!!...Un no mor fins que no se l'oblida!!!

CONCERT AL TEATRE CINEMA GOYA DE L'OLLERIA (PAÍS VALENCIÀ)

2010-02-01T00:33:00.001-08:00

De bon matí espere l'arribada dels meus companys...Juan León, encarregat de la multi-percussió i "Tata" Bates, el mestre de la guitarra...Com moltes vegades poques hores abans de l'actuació fem repàs dels temes a oferir...Ultimem detalls, compartim possibles arranjaments...tot un luxe sempre compartir amb aquesta gent moments inoblidables com aquests!!!...Després un bon dinaret (que no siga menys), xarrem de les nostres coses per desfogar-nos, riem a boca plena amb les gracioses històries de Tata i comença el batec del cor a ser més fort...

Arriba l'hora...Tot plegat marxem cap a l'Olleria, prova de so i salutació amb la resta de companys que escalfaran d'emoció la nostra actuació compartida aquesta vegada amb un referent per a mi...el senyor Cesk Freixas de sobra conegut per tots nosaltres...Microfonia a punt, s'ajuntem tots per fer-se un café i entrar en calor...el fred d'aquest cap de setmana se'ns mescla amb els nervis i les mans no responen a l'hora de fer sonar els acords...

Ens toca a nosaltres primer...fem presentació entre tremolors i il.lusió per veure el cinema ple de gom a gom...no sabria dir l'aforo de la sala però varen tenir que obrir el galliner per a que tots tingueren un bon lloc...així que per nosaltres que tenim falta de costum d'actuar en llocs així, aquest concert ha reunit l'emoció per compartir escenari amb amics i referents, la il.lusió per presentar el nostre primer treball i el plaer immens de veure que la tasca realitzada per la gent que confia, lluita i recolza la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra identitat va ser de sobra reconegut pel nostre poble!!! Gràcies a tots...

I com sempre...quan ja comences a gaudir del concert, havent-se apoderat de la tensió del moment, s'acaba la nostra proposta...14 temes varem interpretar...13 que seran inclosos al disc i un de referència per a tots els que estimem la música d'autor de la nostra terra...QUÈ TINGUEM SORT (Lluís Llach) junt a Cesk...moment amb el que el cor sortia del seu lloc pels forts batecs...i més quan callem els musics i com un càntic poderós que ens uneix tot el públic canta a l'hora...i així pren, i així pren...tot el fruit que et pugui donar...No tinc paraules...!!!

Durant la nostra aportació varen col.laborar altres dos companys estimats que també deixaran part del seu sentiment compartit com foren Robe Mollà (Músicos de Guárdia - Ontinyent) i Loles Miquel "Abril" (d'arreu del món)...Gràcies a tots dos per entendre el què vull plasmar en cada lletra i saber-ho transmetre de la mateixa manera...
Després a les primeres files del teatre seguem per gaudir de l'actuació del Cesk que ben arropat pel Víctor Nin amb la seua calidesa a la guitarra i com a novetat a les segones veus (gran Víctor!!!)...com sempre...conquerixen els nostres cors...

Sopem tots junts i cap a casa que el dia ha segut tan especial com esgotador!!!.

L'endemà...abans d'acomiadar-se d'ells, tinc el plaer desitjat que el Cesk vinga a l'estudi a gravar les veus del tema "Nascuts d'aquesta llengua" i a tots dos se'ns posa la pell de gallina quan sense pensar-ho la Silvia Montells fa la segona veu a la tornada i sense dubtar-ho li gravem la seua dolçor que per a mi fa brillar més si cal aquest estimat tema...Milions de gràcies a tots dos per complaure'm aquest somni i fer més gran la humil música que surt de mi!!!

Com puc descriure aquestos dies...No tinc paraules perquè fer-vos entendre les sensacions viscudes gràcies a la música, al compartir i a veure que per damunt de tot, de creences, ideologies i pensaments hi ha gent tan humil i honrada que t'anima a seguir endavant lluitant per les bones causes, pensant que si que queda gran tasca per fer, i que tenim "EN LES NOSTRES MANS" la possibilitat de fer canviar aquest món!!!

Per últim agrair a l'ajuntament de l'Olleria, en especial al seu alcalde Julià, a Àgueda i a Víctor per confiar no sols en mi, la vostra tasca va molt més enllà...per recolzar la nostra cultura, la nostra llengua i donar-nos l'oportunitat per fer-la cada dia més gran mitjançant la paraula, la cançó i l'estima al nostre poble!!! Gràcies companys!!!

HOMENATGE A TERESA (OVIDI MONTLLOR)

2010-01-27T00:21:00.000-08:00

HOMENATGE A TERESA
Com un record d'infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals.
Potser fou l'ultim fet amb algú que estimés abans que un bombardeig la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem i en un solar apartat ens instruíem al seu voltant.
Mig descabellonada ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem. I que els reis de l'Orient no existien. Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor com la cosa més Bonica i preciosa. Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar a cantar i a estimar. D'això ella era la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap i un mocador negre al coll i faldes llargues i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans, i la mestra més volguda. dels infants.
Ara de gran comprenc Tot el que per TU sent i et llence un homenatge als quatre vents.
Com un record d'infantesa sempre et recordaré a tu, Teresa, ballant el vals

MES DE MIL

2010-01-13T00:54:00.000-08:00

Ahir vaig tenir el plaer de reunir-me amb els companys de la discogràfica "Més de Mil" (www.mesdemil.com). Gent jove, responsable, seriosa amb la seua tasca i amb moltes ganes. La possibilitat de treballar amb ells per oferir el nou treball "En les nostres mans" és possible.

És il.lusionador per continuar treballant que gent com aquesta confie amb les noves propostes dels nous emergents...

El treball encara la recta final, en aquestos moments es graven les veus, ultimen detalls abans de dur els temes a València on Carlos Calabresse serà l'encarregat de mesclar-los i masteritzar-los.

Mentre tant, el disseny ja ronda el cap i s'avança amb la intenció d'acabar juntament amb el master el treball pendent...a partir d'ahí...la millor intenció d'oferir-te una música sortida del cor i destinada a intentar introduir-se dins de tu!

MAI NO HO DUBTES

2009-12-22T01:18:00.000-08:00

Quan l'amor es converteix en etern, queda esperança per veure sortir la llum!!!

PER AMINETU HAIDAR

2009-12-16T03:25:00.000-08:00

La defensa dels drets humans comença ací, tots els indrets que podien complir-se estan caient damunt la persona d'Aminetu Haidar. Deixar córrer actes com aquest es posar-se al costat de l'injust! Difon les bones causes, recriminem les injustícies, no les podem permetre...Hui ha segut ella, no deixes que demà puga ser altra persona!

DIA INTERNACIONAL DE LA SIDA

2009-12-01T00:58:00.001-08:00

Hui, dia Internacional contra la SIDA...Es un luxe que vulgues fer l'amor i no la guerra...però sigues previngut...la SIDA no és cap broma!!!

EN DEFENSA DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA

2009-11-25T04:07:00.000-08:00

No caldria demanar aquestes coses!. El dret humà està per damunt de qualsevol cosa. Justícia, dignitat, igualtat entre les persones...No deurien haver responsables que decidiren com actuar davant assumptes com aquestos, no caldria...Estar al costat de les persones més necessitades és una obligació moral. Escolta't amb el cor...recolça aquestes injustícies que per desgràcia estan presents en la nostra vida...

Per la defensa de la llei de dependència...Jo també sóc de la "Marxa Taronja"!!!

CONCERT ACÚSTIC A "L'ATENEU POPULAR ARRELS" DE BENIARRÉS

2009-11-18T03:25:00.001-08:00

Com descriure amb paraules les sensacions?, com expressar un sentiment?, com xiuxiuejar-te a l'oït el que els meus ulls poden vore en un moment així?, com agrair-te el teu silenci?, com recompensar que vulgues caminar amb mi?...
Quasi totes aquestes preguntes van ser respostes per una jove i menuda agrupació com la d'Arrels de Beniarrés...Ha segut un dels pocs concerts amb el que brillava el respecte amb la intenció d'escoltar l'humil missatge que jo podia aportar...Especial callar-me en un instant i que la melodia continuara sonant reforçada amb les veus dels presents...
Son moments aquestos amb els que perds el control de la persona, s'estarrufen els pèls i el cor bombeja més ràpidament de l'acostumat...Son els instants que li donen sentit a tantes hores davant d'un paper intentant expressar amb lletres tot allò que sents, tot allò que veus injust, tot allò que penses pot millorar amb sols la reflexió...
Gràcies companys de Beniarrés pel vostre suport, per la vostra estima i il.lusió en mantenir viva la flama de l'esperança en que la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra llengua, no caiga en l'oblit...

COL.LABORACIÓ AMB "EL TAPIS"

2009-11-18T03:00:00.000-08:00

El divendres 6 de Novembre, com normalment ve fent-se des de ja fa uns quants anys, l'agrupació de malalts psíquics (Mancomunitat de Serveis Socials Mariola) "El Tapis", realitza una magnifica exposició de manualitats realitzada pels mateixos components...i repetisc..."Magnífica"...Una tasca important dirigida per dos "angelets", les monitores Imma i Eva que sense dubte fan una llavor digna d'apreciar i amb la que poden donar-se per satisfetes amb la finalitat d'aconseguir mitjos per realitzar activitats i fer que aquestes personetes siguen capaços d'involucrar-se socialment, arribant a optar d'una independència pròpia que els ajude a conviure sense problemes i molt més enllà, intentant que la resta del món veja que aquestes persones poden incloure's en qualsevol tipus de nucli, sense discriminacions...sols amb l'ajuda popular de l'acceptació i brindar-los una mica d'ajuda tal i com la resta dels humans necessitem...

Aquest ha segut el segon any en el que m'han donat l'oportunitat de poder estar al seu costat i col.laborar d'alguna manera, donant-li un toc més agradable és la meua intenció a la inauguració de l'esdeveniment.

Sempre ben arropat per ells, als que m'estime de veritat i amb la satisfacció de vore una sala repleta de gent, recolzant la finalitat i fent que aquestes persones es puguen sentir importants en una creació pròpia...Aprofite per agrair al "Tapis" la seua confiança amb mi i deixar-me involucrar en un projecte tan especial com aquest, amb el que confie i intente fer força per eliminar les discriminacions socials, racials, xenòfobes existents...

"Tot el món som igual, pel simple fet de ser persones...amb els mateixos drets i obligacions...No caiga'm en la temptació de sentir-nos superiors en res, perquè no ho som i damunt aquest pensament acabarà enfrontant-nos sense sentit amb tothom...La classe social no fa a les persones, la situació econòmica tampoc...el cor i la mirada, pura, honrada, senzilla és el que compta...no t'equivoques!!!"

CONCERT A LA "FIRA DE TOTS SANTS 2009" - COCENTAINA

2009-11-03T23:59:00.000-08:00

Passeig del Comtat cap avall...Un recull d’exposicions...art per tot arreu, casetes on els venedors mostren tot allò inventat i per inventar. Recordant d'on prové la tradició, al Pla de la Font observem l’apartat d’animals i maquinaria agrícola per cada cantó...l’últim model de cotxe, les atraccions pels més menuts, tendes de roba, els espectaculars barris del Raval adornat fins l’últim detall de detalls moriscos com l’estructura dels carrers imposen i per contra la plaça del Palau, plaça de l’ajuntament, plaça l’església i el carrer major oferien l’ambient més medieval que reforçà amb luxe una Fira que any rere any supera les expectatives d’esplendor. L’alimentació típica la podíem oldre de d’alt a baix del poble, mescles d’aromes i herbes que t’omplin els pulmons de gràcia mentre el sol que aquest any ha estat present totalment, et transportaven a un meravellós món replet de festa i alegria on el treball de la gent es posa a la nostra disposició en tal d’acollir-nos com a casa.

Un any més l’agenda cultural de la nostra "Fira de Tots Sants" va omplir per complet els carrers del poble i com a novetat per defensar-se de les inclemències temporals que els últims anys venien aclaparant-nos, la creació de l’espai Fira i Festa que va adornar les nits de la Fira amb música amb la nostra llengua com a predominant sota les teles d’una gran carpa. Visites com les del cantautor Pau Alabajos que amb dolça companyia al violí de Laura Navarro, van omplir d’esperança i motivació l’esperit dels oients. Més tard la força del grup Odi (Albaida) li va donar un caràcter viu a la nit amb la fusió de sons combinats, elèctric i tradicional...I l’endemà abans de l’orquestra Titànic, reconeguda per aquestes terres, l’oportunitat de poder mostrar la majoria dels nous propers temes que inclouré al nou treball "Silenci". Ben acompanyat com sempre de grans músics convertits en un suport inestimable per a la meua música i transformats en bons amics...
Vaig tenir la sort de sentir el calor de la gent al donar-me el vist i plau a un nou format de cançó pròpia que ondeja la particularitat de temes reflexius que m’afecten a mi i a la meua terra, donant suport a una llengua que sembla estar desestimada pels seus fills...
El record vos el deixe ací present....
L’experiència enriquidora...
La companyia, especial...

ARRIBA LA FIRA DE TOTS SANTS A COCENTAINA

2009-10-21T09:18:00.000-07:00

Any rere any tenim el gust de poder gaudir a Cocentaina (Alacant) d'una meravellosa Fira que abarca amb la seua magnitut aspectes gastronòmics, industrials, espais d'art i oci, socials i econòmics insertats en aquesta localitat lleugerament superior als 11.000 habitants que en sols quatre dies té la capacitat d'albergar entorn a 500.000 visitants.

Et convide a visitar-la i t'assegure que bonament gaudiràs d'un entorn especial capaç de trasportar-te a èpoques medievals i on de segur viuràs esperiències gratificants difícils d'oblidar...

Del 30 d'octubre al 1 de Novembre a Cocentaina!!! T'espere'm!!!

Cocentaina - Fira de Tots Sants from Index on Vimeo.

GRAVACIÓ DEL NOU DISC "SILENCI"

2009-10-10T04:49:00.001-07:00

QUI SOM?

2009-10-10T03:03:00.000-07:00

Diuen que una imatge val més que mil paraules...

Aquest és el reflexe del pensament de la gent que tenim la il.lusió de vorer com el nostre poble, "el valencià" no cau en l'oblit.

La gent parla en tal d'ofendre per pura iniciativa humana...per desgràcia aquestes valoracions formen cada dia part de les nostra personalitat..."parlar sense saber"...

Si sols ens molestarem en agafar una simple enciclopèdia, voriem a nivell històric per què opinem, valorem i desitgem tan, aquest reconeixement com a poble, cultural, lingüistic...

La grandesa de la democràcia fa que tots els pensament siguen vàlids i que no tot el que un pensa, és sempre el correcte...però què important és opinar amb coneixement de causa!...

Tingues la curiositat com a "Valencià" de saber d'on provenim, tingues la responsabilitat de cuidar de les teues coses, de valorar-les, tingues el respecte a tota la gent que ha fet que hui sigues com eres i per damunt de tot, no deixes que les persones tríen en contra dels teus valors i et venguen que per a creixer, hem d'abandonar QUI SOM!!!

VALÈNCIA, 9 D'OCTUBRE - PAU ALABAJOS

2009-10-09T02:14:00.001-07:00

9 d'OCTUBRE

2009-10-09T00:43:00.001-07:00

Avui els valencians cel.lebrem la Diada del 9 d’octubre. 771 anys de la reconquesta del Rei Jaume I d’aquestes terres! Tants anys d’esforç per mantenir la cultura i la llengua pròpia no poden caure en l’oblit!

Aquestos dies pense amb la resposta per a aquells que no entenen que no involucrar-se en aquesta tasca de no perdre la identitat és equitatiu i comparable al robatori forçós d’una personalitat pròpia, cultivada en aquestes terres i que han donat el fruit de ser com som...
De vegades ens veiem sols, incapaços d’alçar el cap, de veure que el nostre entorn s’apaga...No busquem fora de casa...Som els culpables de les coses que acaben succeint...Pensa, mira al teu voltant i quan tingues que elegir fes-ho amb una visió de futur... Si t’estimes qui eres, pensa-ho be!!!

Feliç Diada a tothom!!!

VISITA DE "VERDCEL" A MURO

2009-10-09T00:31:00.000-07:00

Ahir amb commemoració dels actes per cel.lebrar la Diada del 9 d’octubre el grup musical "VerdCel" va visitar la localitat de Muro d'Alcoi (Alacant). Un diàleg de dos hores va servir per presentar-nos el seu nou treball "Sàmara", amb una posta en escena molt especial, un so genial (tot hi ha que dir-ho, a les noves instal·lacions del Centre Cultural de Muro) i resumint, una estona enriquidora i molt agradable al seu costat!.

Al acabar la vetllada, salutació amb Pau Romer (guitarres i veus), amb Alfons Olmo, serà en altra ocasió (era molt tard i xerrava amb altres presents) i adquirim el seu nou treball amb el que ara estic gaudint...Un treball de màxima qualitat (tant musical com de disseny) compost de cd, dvd amb un documental i un còmic al llibret...Enhorabona companys!!!

NOU DISC - "SILENCI"

2009-10-08T02:55:00.000-07:00

A dia de hui treballe en el projecte que anomenaré “SILENCI”. Un recull de temes d’entitat pròpia completament, escrits en la nostra llengua. Aquest serà un treball molt íntim. La creació va lligada completament als meus pensaments, al meua forma de veure la vida, a les meues inquietuds...lligades a arranjaments sortits des de la intimitat, des del més interior de mi...
La producció com dic, és molt pròpia, encara que si que es cert que compte amb l’ajuda inestimable d’un talent que s’ha convertit en gran amic i un gran referent, Carlos Calabresse.
Tots els temes estan sent gravats a l’estudi propi, menys les bateries, gravades en Diàlegs Estudio (Romu Agulló) i les guitarres acústiques i elèctriques a càrrec de l’argentí afincat a Denia Eduardo “Tata Bates”.
Els músics que faran sonar aquest treball son:
- Bateria: Juan León
- Baix: Carlos Carbonell
- Guitarres Acústiques i Elèctriques: Eduardo Bates
- Pianos, teclats, harmònica, guitarra acústica i veus: Andrés Valor

Mesclat i Masteritzat per: Carlos Calabresse

No puc deixar-me tampoc a banda, la col·laboració d’una colla d’amics referents musicals per a mi amb els que tindré el plaer de fer uns temes a duet que s’inclouran al disc, però aquestos me’ls reserve per al final, en tal de regalar-vos en forma de sorpresa algun detall...

Si tot marxa com ara, el disc pot estar acabat de cara a final d’any, així que si tens curiositat ves seguint les noticies amb les que aniré resumint com avança aquesta il·lusió...

BENVINGUTS!!!

2009-10-08T01:40:00.000-07:00

Hola companys!!!...Vos done la benvinguda a aquest Blog...Ací tindre’m un lloc íntim on deixar córrer la nostra imaginació, un lloc ple de detalls, de reflexions, un lloc on poder compartir tota mena de comentaris, informació, música per tot arreu i aquelles belles frases de tants celebres escriptors que ens omplin els buits de la vida amb la paraula perfecta!